Anna Oliver Borràs

 Carrer Cándido Hernández, 73, 46740 Carcaixent, Valencia  bressolannes@gmail.com  962 43 45 60

El mateix ocorre amb lavivenda familiar, en més d’una ocasió la clientela acudeix al despatx amb la proposta del que ve a conèixer-se com a casa-niu, és a dir que els menors queden a la que ha estat la vivenda familiar i siguen els adults qui vagen canviant. Tanmateix, per poc que penseu en eixa fórmula podeu imaginar la quantitat de problemes que se’n deriven d’eixe sistema, per exemple custòdies de setmanes o quinze dies. Per això, personalment ho desaconselle i comencen haver-hisentenciesque també ho fan, optant per una limitació de l’ús de la vivenda per anys fins que es procedisca a la liquidació de l’associació a guanys, o la seua venda.

No obstant això, Anna Oliver va explicar els motius pels quals es produeixen aquestes revisions de condemna; revisions que es donen en qualsevol llei que s’aprove. En aquests casos totes les condemnes s’han de revisar, ho sol·licite l’advocat/ada o el tribunal, ja que hi ha variació en els rangs mínims d’algun dels delictes. Així podem veure titulars de premsa, escandalitzant l’opinió pública sobre únicament aquest aspecte, quan és un procediment comú quan s’aprova una nova llei. No obstant això, ressaltava Anna Oliver, no es modifiquen els fets provats, solament en alguns casos es pot veure reduït el temps de condemna.

Una figura que ens resulta familiar per les pel·lícules i els llibres, però que ací és poc habitual, tan poc com ho són les capitulacions matrimonials, pacte diferent però molt pròxim a aquells. Amb les capitulacions el que la parella decideix és quin règim econòmic vol que governe el seu matrimoni: associació a guanys (caixa comuna, per entendre’ns i simplificant molt), el de participació que és el que el mateix nom indica, participar en part o el de separació de béns, que des de l’any2008és pel qual les parelles valencianes es regeixen, si no diuen el contrari abans de casar-se.

Fins ací perfecte, però això tampoc s’adiu a la realitat. Així que ara tenim una llei que obliga a revisar totes les incapacitacions i tuteles adoptades fins eixe moment, i que es tradueix en el fet que estem el 2025 i segueixen molts expedients sense resolució d’adaptació perquè s’ha fet indiscriminadament, malgrat que en consultar les resolucions podria haver-se vist que els grans incapacitats amb el pas dels anys, senzillament hauran vist agreujada la seua situació, resultant innecessària la revisió i el malestar que genera a la família, que massa càrrega té en aquests casos.

I si ho és, afectat, abans de demandar caldrà valorar quin és el perjuí que ens ha causat. Per exemple si amb la reparació perd potència, valor, més consum de carburant … Les alternatives poden ser des de reclamar eixa indemnització a demandar al·legant l’engany i que aquest fou determinant en la nostra decisió de comprar, per a que es declare nul el contracte. En tot cas, en cas de declarar-se nul el, ambdues parts han de retornar-se les prestacions, una part torna el cotxe i l’altra els diners, però possiblement descomptant una part pels anys d’ús.

Les persones allí presents i després de la tertúlia posterior generada, arribaren a la conclusió que la llei presenta més aspectes positius que negatius, i que queda molta feina per fer perquè aquesta siga completament compresa, aplicada i treballada.Com apareix reflectit a l’Informe sobre delictes contra la llibertat i indemnitat sexual de 2021, del Ministeri d’Igualtat, la majoria dels delictes són comesos en les vivendes i llocs propers de les víctimes, i en aquest aspecte, és on hem de ficar el focus.

Finalment, molta gent pensa que establir una custòdia compartida, eximeix de l’abonament d’unapensió alimentària, però no és així. Cal tindre sempre present que les mesures que es fixen han d’anar orientades al benestar dels menors. Per tant, si hi ha una divergència d’ingressos entre els progenitors, caldrà que s’establisca una pensió que equilibre la situació. Així mateixa ho ha declarat elTribunal Suprem, i de fet el Consell General del Poder Judicial té unaaplicacióper al seu càlcul.

Això ha provocat una allau d’anuncis, articles i oferiments de reclamació des d’organitzacions de consumidors i d’altres, a tota classe de despatxos. En la majoria d’ells s’ofereix un preu tancat i baix entre 250-400 euros, inclosa la provisió per al procurador/a (qui representa, per manament legal, a la part davant els jutjats) i un percentatge de la indemnització que puga haver-hi, en cas que no es condemne a l’empresa a assumir les despeses del judici.

I cal tindre en compte que per aobtenir el passaport del menor, caldrà que vagen els dos progenitors a l’oficina d’expedició junt amb la criatura o bé que aporten poder notarial per a fer el tràmit, i si bé pot entendre’s que el fet d’acudir ambdós és com un consentiment implícit per a fer-ne ús i per tant, viatjar, el cert és que a la frontera poden demanar-nos, en cas de viatjar sols un dels adults amb el fill/a, l’autorització de l’altra part.

El seu objectiu fou fer entendre les més de 40 assistents la llei, aclarint algunes de les confusions de la mal anomenada llei del “Sols sí és sí”. Per començar ens va detallar la importància del terme “integral” que apareix al títol de la llei i que implica que aquesta té afecció en tots els camps que puguem imaginar, des d’educació, laboral, cultural, social, sanitari, familiar, sobre la publicitat, etc.

Características:

Aseo adaptado para sillas de ruedas Aseos Se necesita cita Se recomienda pedir cita Citas online Servicios en las instalaciones